Sub - Rummi, ¿per què no t’agrada el Nadal?
Rummi - És l’època de l’any en què follo menys.
Sub - Entenc. Però no per això et desagrada l’estiu, o la primavera, o la tardor, no?
Rummi - És diferent.
Sub - Tú fas que sigui diferent. Mira l’Ales, que content està amb els seus ninotets de Heman articulats.
Rummi - Tinc altres inquietuts.
Sub - ¿Sexuals? Mira el Moi, que content està amb el seu nou anal intruder. La veritat és que pensava que li aniria curt de mànigues, però què cony.
Rummi - No cal pas gaire esforç per a contentar un tonto. A més, ja saps que aquell s’ho fot tot.
Sub - Però de petit t’agradava el Nadal, no?
Rummi - Cony, no comparis. Les meves exigències i posteriors decepcions han anat creixent proporcionalmet amb l’edat. Tot és diferent des de 1991.
Sub - Ja n’hem parlat moltes vegades d’això, cony. Saps que el Mossèn Cinto no volia fer-te mal.
Rummi - No, no, no em referia a això. Ja ho tinc més o menys superat - tens un vasoconstrictor? 1991 va ser l’any en que vam pactar allò de...
Rai - Bah, batalletes. No interessen a ningú. Per què ets així?
Rummi - M’ha permès adaptar-me al mitjà.
Rai - Amb respostes com aquestes no tindrem audiència.
Rummi - Amb administradors com vosaltres tampoc.
Rai - Creus que amb la motorporra has obert una nova etapa a la blogosfera?
Rummi - El terme ‘una nova etapa’ es queda curt. La motorporra marca un punt d’inflexió en el món dels blogs. És una botifarra als lectors, un pam i pipa a la constància i la fidelitat del que ve a casa i et segueix, un ‘a la merda els lligams’...
Rai - I alguns han continuat venint...
Rummi – Ho desconec; no obro aquell haloscan des del juliol.
Rai - Li tens fòbia? Et recorda la teva incompetència?
Rummi – Això és impossible, no tinc aquesta mena d’emocions. No em surt dels pebrots i prou. No necessito tenir un motiu.
Rai - T’entenc. O no. Escolta, la gent pregunta què fas durant les hivernacions.
Rummi - El mateix que durant els estius. Em rasco els collons.
Rai - Sí, però no et deixes veure. Canvies de nick i et passeges per blogs com a Joe Montana? Et reclous amb Ràdio Marca?
Rummi - Desaparec del mitjà per a oxigenar-me, recobrar les forces, i retornar més impertinent que mai.
Rai - Per què ets tan impertinent?
Rummi - Perquè el mitjà és hostil. La gent és borde. Qui més qui menys mereix un bon insult, posem... cada mitja hora. Una clatellada. Un ‘ves a prendre pel cul’.
Rai - Vas tenir una infància dura, violenta?
Rummi - No, la vaig tenir massa tova. Mai ningú no em va castigar, ni em va fotre una hòstia, ni em va marcar cap pauta. Em van negligir. Vaig haver de ser jo qui eduqués la meva família.
Rai – Els planyo. Escolta... Nosaltres podríem ajudar-te a controlar les teves conductes ‘problema’.
Rummi – En la meva estratègia m’interessa que penseu així.
Rai – Els que t’hem vist en persona trigarem a oblidar aquesta experiència. En les trobades palacetenyes... se t’ha vist molt callat, distant, capficat...
Rummi - ....
Rai – T’he fotut el dit a la llaga, veig.
Rummi – En absolut. Quan no tinc res interessant a dir ni cap improperi per llençar, prefereixo callar. Lamentablement el meu exemple no acaba de quallar entre vosaltres.
Rai - No tens sentiments? Ets un bàrbar? El Joan CG creu que sí que els tens, però que els amagues. Ell aspira a fer sortir la teva cara humana.
Rummi – No m’entén. És just a l’inrevés. Jo sóc un avançat al meu temps. D’aquí a 200 o 300 anys tots els humans seran com jo.
Rai - Ho dius per a que em suïcidi?
Rummi - Si no ho has fet fins ara, ja no crec que ho facis. He perdut l’esperança.
Rai – Doncs mira, no t’enganyaré: jo en el fons estic d’acord amb el Joan. Et fot que aquí, malgré tout, la gent t’aprecïi tot i ser com ets?
Rummi – M’incomoda, no ho negaré. Però entenc que és impossible resistir-se als meus encants. Li passa a tothom.
Rai – T’incomoda? Bah, jo ceec que necessites molt carinyÑÑÑÑÑu.
Rummi - Sí, de cintura en avall.
Rai –Expresses emocions quan cardes?
Rummi – Per mi la llana de les meves auvelles és sagrada. La cardo i la filo amb el més gran dels respectes.
Rai – Com a sortida ‘chistosa’ t’acabes de retratar.
Rummi – A la còpula no m’agrada que res em descentri. Només expresso les mínimes emocions per fer creure l’euga que és estimada; això augmenta el seu rendiment coital.
Rai – Per què quan fas una pregunta a l’haloscan hi has de fotre 3 o 4 interrogants????
Rummi – Perquè exigeixo una resposta immediata i convincent. Us passeu el dia xerrant de temes superficials i banals. Quan jo intervinc amb un assumpte del màxim interès, respondre’m ha de ser la més gran de les vostres prioritats.
Rai – No tens por de quedar com un Òscar Garcia Jungéin? Algú que apuntava maneres i que...
Rummi - M’identifico molt més amb l’Edmilson o amb la plantilla sencera del Palmeiras de la primera meitat dels 90.
Rai – Series com un pastor. Per quan una prelatura?
Rummi – No puc avançar res.
Rai – La teva vida és un gran Celemín, Rummi. Què opines de Palacete?
Rummi – Palacete és una PUTA MERDA.
Rai - Deixa'm que et digui, estimat Rummi, que tu contribueixes a fer-la cada dia més gran.
|