Pues mirin sañós meus, un die nurmalet, d´allò que s´em diu nurmál a la meba bida pues és molt fàcil de mamurimsà
per cumamsà m´achecu al´hora del gay, quan cante i sútt el sulet per l´auést; allavós m´asmortsu uns Ól-Bran Quillos d´aquets amb fluquets de blat d´àrab; dasaprés chinuchanu vai cap al meu Pancrafét avitual, no semsa abans anà al párc a dunà de mamjà als culóms; ni ha un, però, que tot el ratu si fa l´orni, un atra el suéc i el que me dona més pena és un que és guenyño pues té un ullet a la virolai i no sap per on va, pubret

memtrastán el mussol m´espere assagut a l´atra cantó de taula amb la mirada posada a sobra de mi com si tingués micus o jo que coi sé!
un patit eruptu i un potosit que son el praiàmbul del que sirà la meba rutinàrie siesta; el descamsà del amsfórs diari que ha supósat anà al parc i tabe al casal d´àvits, i oju, al metro de Basalón a racullír-ne sempra la premsa aspuptiva diària de la paparera tarsera de la primera andana
quan m´achecu posu algun potosit per dasprés anà a buscà la meba sañora per treura-la a dunà un passeich i que pugui fé les cebas nasacitats com Dèu mana; un riu, cagà, purgar-se o lu que ella prafareichi, que per achò és qui porta el timó de la casa;
i buenu, arribade la nit pues toca hore de supà com Dèu i numés ell mana; véc una astunete la talavisió blanch i negra de la márca tedefúmquen comsevól de questos bunics purugrames que solen dunà per la ceba com el pla del vént, pulònia, la panicula dels dibemdras, atseteram
per acabà el gluriós die vai a potositechà una miquete més a la cupútadora que ting a la galarie i desprès ja me fico al llit no semsa haver-ma prés la maditsina per dudmí une mique bé amb el meu vasolechecongalletas bén calamtet; una begada près, pues me ni m´acuestu amb el dropu i aichí acabo aquet die tan bunic com rutinàrit; i me adormu cumtán trufechus enllóch de burregus i aichí s´acabe la històrie fins al die sigúent...on la bida sigue igual i maluradamén la bisa tanbé
|