“-No todo ha sido bueno –continuó el sátrapa aceitoso- ha habido también incidencias. La decisión del Consistorio de limitar la velcidad máxima a 6 Km/h ha disparado el número de cagadas en la cuneta, con el subsiguiente menoscabo para el "ente" (medio ambiente).
Otrosí, la muerte de 19 Papas este año y la subsiguiente ascensión de Botarate Sétimo deja en bastante buen lugar a los teóricos de la conspiración. Algo huele mal en el Vaticano.
Ni Dios dijo nada, parecían dormir.
-Pero pasemos a analizar, si este puñado de zombies que ahora efectúa entrada por la puerta principal tienen a bien no interrumpirme, los puntos que a vuelpaluma he enumerado anteriormente.
No le dió tiempo a decir más. Seis zombies se abalanzaron sobre él y le metiron dentellada.
Más, muchos más, seguían entrando por la puerta, torpe pero implacablemente....”
Hans Fórceps va rellegir satisfet el seu nou post per el “Palacet History X”, va adjuntar l’arxiu als dos mails dels “administradors” Subco i Rai, (per duplicat, perquè aquell parell de botarates perdien més envios que oli) i va apetar “send”. Hans Fórceps tenia una dura jornada laboral per davant: 200 despidos i 24 deportacións a les mines que Fórceps Heavy Industries Inc tenia a Sibèria. Per demà quedarien les tandes públiques de latigassus als del departament de comptabilitat, i es deixava per final de més les lapidacions a les inútils de comptes de vendes. Però abans tenia un tema urgent i estrany: va apretar la tecla de l’interfono de la seva secretària “Mrs 2, ja pot fer passar aquest Agent dels Mossos que em vol veure”
-Mr Hans Forceps? encantat, soc l’Agent Fortea, dels Mossos d’Esquadra.
-Encantat Agent Fortea…mai hauria dit que el sou de mosso donés per trajes Armani tan elegants…però digui’m, a què dec la visita? He de trucar el meu equip d’advocats?
-Depèn de les seves preferències sexuals, a mi personalment em posen més les gallines de Raça Autòctona El Prat, encara que tampoc li faria ascos a un advocat bigotut en tanga i mitges de seda…però abans, podríem parlar en una sala més tranquil·la?
-Si, clar, per cert, no tindrà pas un parent mossèn?
-Com diu?
-Res, res, deixi-ho Agent Fortea, au, passem a la sala de reunions...
Hans Forceps es va aixecar de la taula, i amb aquest moviment la secretària Mrs 1 es va ennuegar fins la campaneta i va petar de cap contra el sota de la taula de Fórceps. Van passar a la sala de reunions, Fòrceps encara amb la bragueta gotejant. La sala era minimalista, exageradament minimalista, sospitosament minimalista, recarregàdament minimalista. Quatre parets blanques, una taula negra del Pryca, i en un racó sorra de platja i pedres de riu repartides aleatòriament.
-mmm, interessant, una sala de reunions zen... –Va dir admirat l’Agent Fortea
“Una puta sala pelada que ha costat una fortuna en decoradors” va pensar Forceps
-Si, però vagi al tantu i no em trepitgi el pequeño saltamontes que anda sueltu por ahí.
-Mr Hans Forceps….bien, bien…Nascut a Bocadillu d’Avetifarra, fill d’un ric cultivador de naps…Llicenciat amb notes brillantíssimes en corte y confección….dos anys de postgraus a USA…bateria de la Coral “Minyons d’Espinelves” de Heavy Metal…Consumat pilot de cotxes d’Scalextric…i finalment President de Forceps Heavy Industries Inc…una brillant carrera…però amb alguns punts foscos en el seu expedient…
-Buenu, puc explicar lo dels taxistes, lo dels instal·ladors de telefonia i lo de les trucades obscenes de matinada al Clos…
-Bah, tranquil, mariconades…i a més ja va bé que algú faci la feina bruta que el sistema no ens deixa fer a naltrus…puta escòria de taxistes, telefonistes i polítics…naaaa…em referia a una cosa molt més delicada: ja deu saber que darrerament estem atacant els dealeres d’aquesta nova droga de disseny… com sap això de les drogues va per modes: als seixanta l’LSD, als setanta el cavall, els vuitanta coca, els noranta les pastilles…i ara aquesta nova: el paradís artificial, la fugida de la realitat, un mon virtual….
-Si, això dels Blogs...ja n’he sentit a parlar, ja….Cosa xunga, droga dura…pobres pringats, diuen que si t’hi enganxes acabes en piltrafa humana, perds el curro, la família…però això què té a veure amb mi?
-Bé Fórceps, seré franc: sabem que és un poderós contributor a alguns dels Blogs més nocius per a la joventut…tenim proves…col·labori amb nosaltres i en sortirà bé
-Com diu??? No sap amb qui s’està posant...puto huelebraguetas! et follaré viu! T’enfonsaré a la puta misèria!
-Forceps, tenim totes les proves, sabem fins i tot a quina hora i amb quina ma te la casques. Ja t’ho puc dir: tenim un infiltrat dins el teu palau, el teu propi xuxo t’ha venut.
Hòstia, el putu xuxo. Ja li havia semblat que lo de disfressar-lo de Santa Claus no s’ho havia pres massa bé...
-No podeu demostrar res—va dir abalançat sobre l’Agent Fortea-- i a més…
Però no va poder acabar la frase: per les puntes dels dits començaven a pujar-li una sensació de metall fred. Des dels braços se li escampava per tot el cos una corrent de sang densa i gelada, i una espessa capa de mercuri liquat se li va començar a escampar braços amunt per tot el cos i fins la gola. De la boca li va sortir un “Arghhhh” metàl·lic, i ja està.
Hans Forceps es va despertar al seu cuartutxu privat de Palau entre muntanyes d’emboltoris de Panteras Rosas, Fritos i preservatius plens i anusats (els usava en les seves sessions d’onanisme per no tacar més les parets). Poc a poc i per la acostumada dinàmica de parella, hi havia anat traslladant els seus ensers més preuats: la tele, la play, el fum de tabaco, l’anal intruder...mentre la seva Mono es quedava la resta de Palau net i endreçat com una patena…Pobre infeliç, encara es creia que s’hi havia retirat per voluntat pròpia. Fórceps no recordava res del dia anterior. Sentia el cap espès i una estranya però agradable sensació li irradiava des de l’ullera del cul cap a tot el cos. Va sonar la campaneta de la porta del Palau. Ell mateix va anar a obrir, perquè en aquell precís moment tot el servei estava ocupat. Era la hora diària que Fórceps els obligava a fornicar en comunitat al soterrani de Palau. A Fórceps li agradava distreure’s de tant en tant espiant per la mirilla les evolucions que jardiners, criades i bèsties de corral practicaven lànguidament, amb l’aire desganat d’un funcionari de Correus repetint monòtonament a tota la llarga cua “Por la otra ventanilla”. Però ara mateix Hans Fórceps no estava per onanismes.
-Cat-Woman!!??
-No. Pe, Trini Pe.
-Pe? la Pe dels Blogs? Impressionant cos, espatarrant figura! és curiós però sempre havia pensat que en realitat eres un tio...
-Buenu, si això és el que t’agradaria, no pateixis que estic equipada amb una llarga “sorpresa” que no et defraudarà. Oh sigui que el gran Hans Forceps...bien, bien... Au passa al cotxe, guapetón, que anirem a donar un tomb…hem estat seguint els teus Blogs des de fa temps i tenim algunes respostes a les preguntes metafísiques que es traspuen en tots els teus posts: el perquè de tot plegat, la lluita de civilitzacions, l’auge del politic-correctisme, el tràfic de prostitutes russes...
Van passar al seient de darrera del cotxe, al volant un tio amb ulleres de sol i cuernos sobresortint del seu cabell ros.
-I aquest, on va amb aquests cuernos?
-Quins cuernos?-- Va preguntar el tio ros girant-se (i ratllant el sostre del cotxe amb el moviment de testa)
-Res Ant, no li facis cas, ahir l’Agent Fortea es va entretenir amb ell i encara li duren els efectes-- Va dir Pe, i fluixet a Fórceps:
-Ni mencionar lo dels cuernos, el pobre cada cop que es lia amb una tia acaba un pam més alt i ho passa tan malament, que hem decidit jurar-li que no porta res al tarro i que tot son figuracions seves....i permete’m, si et vols anar baixant els pantalons, please…-- I Pe va enxufar l’embut de goma negra d’un enorme desatascador d’aiguera a l’ullera de Fórceps.—Son uns restos de sèrie que em quedaven a la feina, van la mar de bé per desatascar tota classe de canyeries, i a més són de doble ús: per la banda de l’embut i per la del mànec-- Va manxar enèrgicament amb el mànec de fusta i finalment es va sentir un Blops quan el desatascador va aspirar del recte un diminut microtransmissor, perfectament dissimulat dins un saxo tenor.
-Mmmm, ja em notava jo una mica estrenyit…
-És una larva espia, te la va enxufar l’Agent Fortea ahir. Sempre fan el mateix, la seva afició al saxo els perd. Però encara has tingut sort que fa un temps els hi va donar pels pianos de cua. En fi, a lo nostru, ens has d’acompanyar a veure’l a Ell, que t’ha de donar un missatge molt important.
-I perquè hauria de voler venir?
-Punt u perquè per sobar la meva llarga “sorpresa” vendries a ta mare, i punt dos, ¿no et despertes sovint amb la sensació que encara estàs somniant, que la vigília és confon amb un enorme i perpetu somni? ¿no et despertes sovint amb la sensació d’angoixa i agobiu que no et deixa en tot el dia? ¿no et despertes sovint sentint com si algú t’hagués estat vigilant tota la nit?
-bueno més aviat em desperto sovint empalmat. Severament empalmat. Sempre ho havia atribuït a la meva inusitada potència sexual. Ara bé, un cop baixada la trempera, sí que m’entren els dubtes post ejaculatòris. Però em pensava que era propi dels habituals desajustos de les relacions conjugals, de l’stres laboral, de la por a la eternitat característica de la espècie humana, del complex d’Edipo, d’Electra i d’Endesa, del temor a la còlera d’un Deu iracundu en que ens ha imbuït la tradició judeo-cristiana, en contraposició a les tradicions orientals en que els Deus són...
- Au va! – Plas! Calbot – Passa, home, passa! Tonteries, mariconades, això és precisament el que ells volen que creguem. Tot és molt més senzill que aquestes collonades metafísiques. Per això van prohibir els Blogs, per això l’Agent Fortea et persegueix. Perquè els teus Blogs els segueixen milions, i cada cop es fan preguntes més compromeses pel sistema. A El Ojo Que Todo Lo Ve i Random has sembrat la llavor del dubte metòdic en tota una legió de nous fanàtics anti-sistema. Comences a ser un líder d’opinió massa perillós per a ells. Per això et volen eliminar, i precisament aquell a qui anem a trobar te’n donarà...
Però no va poder acabar la frase, Ant es va girar cap ells (i va rallar tot el sostre amb els cuernus):
-No us gireu! crec que ens segueixen…( i automàticament Pe i Fòrceps es van girar)
-Però Ant, tiu, si no hi ha cap cotxe darrera…
-Cony, per això dic que no us gireu! perquè el cotxe que ens segueix és el que portem davant.
Estaven en un apuru. Despistar un cotxe que et segueix per darrera ja es prou xungo, imagina’t despistar-ne un que et segueix per davant. Però Ant no es va immutar i va començar una frenètica persecució. Doblement espectacular perquè a més de despistar un cotxe que el precedia, ho havia de fer al col·lapse d’hora punta de les Rondes: la cua on estaven clavats (ells i els perseguidors de davant) no s’havia mogut un pam en els últims 20 minuts, i els narco-manifestants encara en tenien per mitja hora més. Les ganyotes i gestos obscens que es llençaven a través dels parabrises eren espantosos, la tensió es podia tallar amb una cullera de fusta. Finalment, després de 10 frenètics, angoixosos i desesperants minuts en que ni un sol cotxe en 100 Kms a la rodona s’havia mogut un sol mil·límetre, Pe es va decidir: tots a fora. Van apretar a córrer tots tres entre la cua de cotxes parats, (Ant arramblant amb la cornamenta amb tots els retrovisors dels camions que trobava al seu pas). A la carrera Pe es va treure el mòbil:
- Jordi tiu! ens has de trobar una ruta d’escape! ràpid!
-OK, Pe. Hòsties, dos cotxes més endavant, aquesta parella que s’està fotent el bacallà dins el Clio blau
- Què? Jordi, què? Per quina porta hem d’entrar al putu Clio blau?
- No, no, que crec que a la pàjara aquesta me la vaig picar a l’insti...
-... (intraduïble)
-Vale, vale, tranki tia, a 20 metres a la dreta, hi ha una Berlingo, entreu per darrera...Ara!
Encogido en la parte trasera de la furgoneta, con Penélope a su lado limándose las uñas de los pies mientras hacía globos con el chicle y ojeaba la última edición del "HOLA" tenía el funesto presentimiento de que algo estaba yendo muy mal. Parado seguía al volante consultando los clasificados de "La Vanguardia" del domingo, trazando círculos con un boli rojo y haciendo tachones como un poseso. "Vaya birria de equipo", pensó Jordi para sus adentros, y volvió la cabeza para otear a través del empañado cristal trasero de la Berlingo (¡qué curioso, haber encontrado una Berlingo de alquiler en el quinto coño!). No se divisaba movimiento alguna en esa plazoleta desierta. Rummy seguía roncando sobre el banco, y a estas alturas ya dudaba de que no hubiera muerto congelado. La tensión podía sin embargo cortarse con un cuchillo... Jordi asió nuevamente el interfono.
-Pajarraco de los Truenos, ¿cómo va el parte?
-El parte, imbècil? doncs que l’has cagada Jordi! capullu, ens has enviat a l’episodi VVI de Palacete History X!! Va dir Pe iracunda.
- Hòstia és que m’estava mirant la guia telefònica de l’any passat, ara mateix us torno a puestu, foteu-vos dins la caixa de pizzes del vespino de Telepizza que passarà en 5,4,3,2,1...Ara!!
Conocía todos los movimientos del hombre al que tanto odiaba. Había llegado la hora de la venganza. Se embutió en el traje rollo "Catwoman" hecho a medida (aunque 20 años atrás) y, para sorpresa de todos los espectadores, aún le cabía. A ella no le sorprendió, empero. Durante los 20 años fue consciente de que, llegado el momento, debería estar en forma. La manera en que se mantuvo en forma, sin embargo, no viene al caso. Notó una vibración y enseguida supo de qué y quien se trataba. Es más, lo estaba esperando. Normalmente no cogía la llamada hasta que la vibración la dejaba totalmente satisfecha, pero esta no era una llamada normal. Al tercer orgasmo sacó el móvil y se lo puso en el ombligo.
-Imbècil dels collons!!! ara mos has fotut a l’episodi IIIII!!!-- Va aullar Pe a través del mòbil
-vaaaaleee, vaaaaleee, a veure, creuant el carrer, l’edifici destartalat, tercera planta habitació 666, allí us espera Ell.
El trio va córrer en direcció l’edifici, sembla que finalment Jordi havia donat una a dretes i havien perdut als perseguidors (junt amb tots els retrovisors que havia arrambat Ant). Van pujar tots tres les escales fins la porta de l’habitació.
-Bé, Hans Fórceps —va dir Pe-- aquí hi has d’entrar tu sol, Ell t’explicarà el perquè de tot plegat, si tot va bé ens veurem d’aquí poc, i si no...—I els seus ulls van intercanviar una profunda mirada plena de lascívia...
- Fórceps, t’asseguro que soc True Type: el que veus al paquet és el que hi ha, res de rellenos.
Hans Fórceps va obrir la porta. Era una decadent habitació gótico-punk. Un tipus vestit de siniestrillu anys 80’s estava assentat en un butacot de cuir repujat. Amb un gesto va indicar a Hans Fórceps que s’assegués davant seu. Hans Fórceps va avançar incrèdul fins quedar-se a dos dits del nas del tipus aquell i amb veu tremolosa va exclamar:
-Hòsties! Capitán Forceps??!!!
-Zí, Hanz Fórzepz!, tenz zobre elz teuz nazoz el mizmizim Capitán Fórzepz!
-Però…un moment, Fórceps (Capitán) això és impossible, no pots ser al mateix temps un personatge i el meu personatge, i a més parlar aquí davant meu tan tranquil·lament
-Fórzepz (Hanz), em temo que zubeztimez el coztat fozc de la forza, la forza éz omnipotent, i zi em paza pelz ouz zer tú, doncz zoc tú, perquè Fòrzepz (Hanz), jo m’he pozat trez poblez mez enllà que aquezta mariconaza de Vader, jo, Fórzepz (Hanz) no éz que zigui el teu pare, éz que jo zoc…tú!!! Hawhawhaw!!
-No, però home, para un moment, para, ¿què no veus que aquí hi ha quantitat de gent llegint, i els hi estem fotent un lio de tres collons? Sigues raonable, Fórceps (Capitán), en pos de una comprensió mínimament ordenada d’aquesta història em sembla que hauries de desapareixer d’aquest cuentu, és que si no fotrem un desgavell que t’hi cagues.
-Zerà pozible! Però tu què t’haz penzat, Fórzepz (Hanz)! Zeré el que em pazi pelz ouz, i zi em paza zer Zadam, zeré Zadam!
-¿I tota l’audiència que s’està quedant a quadros, Fórceps (Capitán)? Que no veus que amb aquest lamentable espectacle fotem pena? perdrem audiència, el Blog s’enfonsarà, haurà de tancar, Sub despatxarà a Rai, es donarà al joc i a la beguda, la Filo s’haurà de prostituïr, Parado no tindrà a qui explicar els seus xistes dolents, Alex morirà definitivament ofegat en una inundació… recapacita, home, sigues raonable.
-Bffff, me faz zentir trizt, Fórzepz (Hanz), mira, et zeré zinzer, aquezta ezena no em tocava a mi, però al personatge que li tocava (diguez-li X) no ha pogut venir per motiuz…diguez-li Z, aizí que m’han avizat a última hora per fer la zuztituzió i he improvizat amb lo primer que m’ha zortit…
-Doncs home, cony, Fórceps (Capitan), fem una cosa, acaba rapidet amb la teva part, i limita’t al guió, ¿vale?
-buenu, venga va, tot zigui per l’audiènzia, a veure que tal zurt, Fórzepz (Hanz)
Així que el Capitán Forzepz, aix perdò, Fórceps, es torna a asseure a la butaca de cuir repujat, estén els braços sobre la butaca i mirant fixament a Hans Fórceps li diu:
-Fórcepz (Hanz), t’hem avizat i portat finz aquí perquè zabem que en ocazionz sentz cozez...inexplicablez, que dubtez…ecziztenzialz azalten el teu zervell: ¿Qui/què éz l’home? ¿Quin éz l’origen de l’univerz? ¿Què z’amaga zota el mecanizme de creazió del diner? Com pot zer que ez venguin tantz diariz ezportiuz zi zon totz de tan baiza cualitat? Fàzil, amic Fòrcepz: perquè tot éz mentida, perquè ni la realitat no ez Real: “Madriz”. “Madriz” éz la clau. Éz el programa informàtic que enz fa creure que tot el que enz rodeja ez real. “Madriz” enz rodeja, eztà per tot arreu. Finz i tot ara, en aquezta mateiza habitazió. Potz veure-la zi mirez per la fineztra o enzenz el televizor. Potz zentir-la cuan vaz a treballar, cuan vaz a l’ezglezia, quan paguez elz teuz impoztoz. Éz el mon que ha eztat pozat davant elz teuz ullz per ocultar-te la veritat. Així que, Forcepz (Hanz), en lez tevez manz quedarà que la hiztòria que zempre enz han ezplicat ez mantingui tal qual, o bé que dezcubreiziz la realitat: que lez nou copez d’Europa zon un timo zibernètic, que Di Ztefano va zuar la noztra zamarreta (com Zaldúa, Zubiria, Zubizarreta, Zibor, Cocziz...). Aquezta éz la teva última oportunitat. Dezprez d’això no hi ha volta enrrere. Zi prenz la paztilla blau la història acabarà. Dezpertaraz al teu palau i creuràz el que vulguiz creure. Zi prenz la pastilla grana eztaràz al Paiz de les Meravellez i t’enzenyaré com de profunda éz la madriguera del conill. Recorda que tot el que t’eztic oferint éz la veritat, Fórzepz, rez mez... Forcepz? Forcepz! Forcepz!! Que dormz Fórcepz?? Dezperta, Forcepz!! Forcepzzzzz! Putu cabronàz!!...Hòztia, zempre em paza el mateiz...totz ze’m queden clapatz dezprez d’aquezta zenzacional ezplicació...Pe!!! Pe!!! Un altre que ze m’ha clapat!! Qui éz el zegüent de la llizta? El tal Neo aquell? zi ze n’azabenta l’Oracle ze’m zizcarà zenze mizericòrida...
|