La botigueta de l'Alex

La botigueta de l'Alex
Free Macadamia!

Dept. de Comunicación

Que Grande es el Cine, by Elnan

Palaceteños

Sara Carbonero, Musa Oficial

Sara Carbonero, Musa Oficial

sábado, abril 28, 2007

Falsete XVII, by Joan CG

Una foto històrica


Situació: Diumenge matí del any 53/54 (?). El meu pare i jo,
després del preceptiu pá amb nata dels diumenges.
Pare: Posat l’equip del Barça, agafa la pilota i anem.
Jo: ¿On, papa?
P: Ja ho veurás. Es una sorpresa. Segur que t’agradará.
Sortim i marxem cap a la Diagonal. Passem per devant de
El Cortijo i el camp del Berguedá, i seguim tirant Diagonal
amunt. Creuem la Diagonal i baixem per uns descampats.

Arribem a un dels descampats, molt i molt gran, on hi ha
moltes máquines.
P: Aixó será el camp nou del Barça.
J: ¿Aquí? ¡Que lleig! ¿I ja no hi anirem al camp d’ara?
P: No, d’aquí pocs anys, quan estigui acabat, vindrem aquí.
Será un camp molt gran, dels més grans del món.
Juguem a pilota durant una llarga estona. Després, el meu
pare em fa unes quantes fotos. La última es aquesta.




P: Mira, posat aquí, on hi ha la creu pintada a terra. En
aquest lloc exacte hi haurá la rodona del centre del camp.
Jo em poso on em diu i em fa la foto. Em passa el braç per
la esquena i comencem a caminar de tornada cap a casa.
El meu pare es para, em mira i em diu: “quan siguis gran
veurás com t’en recordarás d’aquest dia i d’aquesta foto”.
Per la Merçé del any 56 vam anar a l’inauguraciò del Camp Nou.
Gran sardana i Barça 4 – Legia de Varsovia 2, amb el primer
gol marcat pel Eulogio Martinez.
El meu pare em va regalar un rellotge Duward.
Quan vaig marxar de casa els meus pares em van traspassar
les meves fotos. Repasant-les, quan vaig veure aquesta la vam
comentar amb el meu pare. Jo gairebé la tenia oblidada però
en aquell moment vaig recordar tots els detalls. L’hi vaig
“explicar” la foto al meu pare. I ell, mirant-me emocionadet
per aquell moment em va dir: “¿Tú creus que ho he oblidat?
Aquesta foto l’he dut durant molts anys a la cartera.”

I amb els anys, en aquell camp es van produir moments meravellosos que es perdran en el temps com llàgrimes en la pluja. Goya ja ho va dir. (foto penjada al restaurant de Palamós Cal Blau: arrossos i peix, indescriptible cap roig a la brasa)